I si, ara el que toca és explicar el perquè d'aquest nom: "silencisublim". Una no és capaç de triar el concepte ideal que havia pensat moltes vegades quan es decideix, a la fi, a escriure tot el que li passa pel cap, en qualsevol moment i sobre qualsevol cosa. Som conscient de que aquest nom que he triat no m'agradarà suficient, el vodré canviar, però m'hauré de conformar....prou bé està.
Almenys expressa una idea que sempre tenc en ment: que el silenci no és tan sols necessari, sino idoni, sublim. Vivim plegats de paraules, constants vocables que van i venen.... i el sentit de les quals es degrada cada vegada més...però el silenci té sentit, sempre. El silenci no és no-res. El silenci ets tú, som jo, el silenci és el teu pensar, el silenci és que ara estiguis aquí llegint-me...per això valor el meu estimat silenci. No li tenc por, vull apropar-m'hi, i a vegades el meu pensar s'allunya d'ell...
El silenci em farà xerrar, i et farà escoltar-me...
Es títol el trob perfecte. Simplement m'encanta.
ResponderEliminarLas palabras se las lleva el viento... Un silenci conté tantes emocions!! =)
Com va dir na Geli a classe d'ètica a 4t d'eso: Somos dueños de nuestros silencios y esclavos de nuestras palabras! =)
A partir d'ara, mitjançant sa teva ploma tendràs sa capacitat d'emocionar amb paraules, de ses quals, siràs esclava =)
Ets l'amo del teu silenci i l'esclau de les teves paraules...és de les frases que més me recomforten quan diria moltes coses però sé que és millor mantindre's callada..sé q na Xisca i jo la mencionam de vez en cuando.. jeje
ResponderEliminarlo q no sabia és q na Geli mos la havia dit... q guai... lo q sona molt millor en català
gràcies Piluki