I si, ara el que toca és explicar el perquè d'aquest nom: "silencisublim". Una no és capaç de triar el concepte ideal que havia pensat moltes vegades quan es decideix, a la fi, a escriure tot el que li passa pel cap, en qualsevol moment i sobre qualsevol cosa. Som conscient de que aquest nom que he triat no m'agradarà suficient, el vodré canviar, però m'hauré de conformar....prou bé està.
Almenys expressa una idea que sempre tenc en ment: que el silenci no és tan sols necessari, sino idoni, sublim. Vivim plegats de paraules, constants vocables que van i venen.... i el sentit de les quals es degrada cada vegada més...però el silenci té sentit, sempre. El silenci no és no-res. El silenci ets tú, som jo, el silenci és el teu pensar, el silenci és que ara estiguis aquí llegint-me...per això valor el meu estimat silenci. No li tenc por, vull apropar-m'hi, i a vegades el meu pensar s'allunya d'ell...
El silenci em farà xerrar, i et farà escoltar-me...